Aquesta és la Begoña Ferreiro Aláez. Una mestra dEducació dAdults que, ja jubilada fa anys, marxa cap a altres terres de Catalunya. I nosaltres, companys i companyes de lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia que la hem conegut al llarg de molts anys, volem obrir aquest espai perquè tothom que vulgui, lhagi conegut o no, pugui afegir el comentari que desitgi.
La Begoña Ferreiro Alaez va néixer al 1931 a la ciutat basca de Baracaldo, i acabada la Guerra Civil sen va a viure amb la seva família a Madrid, on passat els anys coneixerà al Fermin Valverde amb qui contraurà matrimoni. A lany 1971 sinstallen a la Ciutat comtal, on aquell mateix any es queda vídua i amb vuit fills al seu càrrec. Malgrat aquesta circumstància es proposa posar-se a estudiar. Com que no té cap titulació (encara que sí una sòlida formació intellectual ) ha de començar per fer el batxillerat i per tant es matricula a linstitut Menéndez Pelayo, on cursa 3er i 4art de batxillerat en un any. Quant està a 5è es presenta a la prova de majors de vint-i-cinc anys i es admesa a la universitat .
Es matricula a la Escola de Magisteri de Sant Cugat i un cop acabada la carrera, el Jaume Botey la convenç perquè es dediqui al món de leducació dadults i així comença a treballar a la Escola dAdults de Can Serra, de LHospitalet, quan aquesta encara era a un local de la parròquia. Per ser més a prop de la feina trasllada la seva residència a lHospitalet i com no podia ser daltra forma, participa activament en la vida social i cultural del barri de Can Serra.
Des daquí participa en tot el moviment reivindicatiu daquells anys, (finals dels anys 70); i molt activament a les lluites per aconseguir Escoles dAdults dins la Coordinadora dEscoles dAdults.
La seva implicació a partir daquell moment amb lEducació dAdults ha sigut una constant de la seva vida.
A finals dels anys 80, cansada de la vida de ciutat, demana una excedència de dos anys i els aprofita per viatjar per Amèrica del Centre i del Sud ( Cuba, Perú ... ) i en arreglar la casa que es va comprar a Sant Pau dOrdal, a lAlt Penedès.
Acabada lexcedència sinstalla a la casa i sincorpora, el curs 1990/91, com a mestra a lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia, on molts de nosaltres lhem coneguda.
A meitat daquesta dècada una greu malaltia cardiovascular la va apartar de la docència i la va abocar a una jubilació anticipada.
Des daleshores sha convertit en una collaboradora habitual de lEscola, baixant cada setmana en taxi, per fer tot allò que fos necessari pel centre.
Ara, les circumstàncies familiars lobliguen a deixar-nos per marxar a viure a Súria, amb una de les seves filles.
Desitjaríem que les persones que la heu conegut, o que simplement penseu que el seu esforç al llarg de la seva vida per tirar endavant sola els seus vuit fills i estudiar i fer de mestra dAdults es molt meritori; i que voleu dir-li alguna cosa escrivíssiu als Comentaris el que vulgueu.
Ho podeu fer aquí mateix, o sota els escrit de cadascú dels actuals professors de lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia, i que reflecteixen els moments en que la hem conegut.
