BEGOÑA
- Hola, buenas tardes. Me llamo Begoña Ferreiro . Me he trasladado a vivir a Sant Pau dOrdal y el próximo curso me gustaría pedir una plaza en esta escuela si fuera posible. He venido a informarme de los horarios, los cursos que se hacen y ver un poco como es el centro.Les meves companyes i jo, ens vam mirar una mica sorpreses. Estàvem davant duna senyora , que ens va semblar gran, amb els cabells rossos i una mica canosos, alta, prima, que semblava estrangera. No ho era!. Era del País Basc i havia viscut molts anys a Madrid i darrerament a Barcelona. Era molt extravertida i de seguida ens va fer cinc cèntims de la seva trajectòria humana i professional. Així vàrem saber que havia començat a estudiar de gran, des del batxillerat, lentrada a la universitat i el magisteri, tot això sent vídua i amb vuit fills. Tota una lliçó de tenacitat i voluntat !.
Ens va caure molt bé però ens quedava un recel: ens entendríem bé o la diferència dedat seria un obstacle en el dia a dia?
El curs següent una de les meves companyes va demanar lexcedència i la Begoña va començar a treballar a lEscola dAdults de Sant Sadurní el curs 1990/1991.
Tos els nostres temors es van esvair en un tres i no res. Era molt bona companya, amb mètodes educatius moderns i molt treballadora. Estava compromesa sempre amb els menys afavorits i al costat de les grans causes. Gràcies a ella, vaig conèixer a moltes persones rellevants, que aprofitant la setmana cultural de Sant Jordi , van passar per lescola a fer xerrades: lIgnasi Riera, el José Mª Valverde,.... . Es va convertir en la nostra illustradora particular per la traça que tenia dibuixant. Durant els anys que va estar a lEscola, i després va continuar fent-ho malgrat estar jubilada, va fer les illustracions de les revistes de Sant Jordi.
Durant els anys que vam treballar plegades vam establir una ferma amistat, que encara ara, malgrat que ja està jubilada, continuem mantenint.
Ara sen va una mica lluny, però a Sant Sadurní sempre hi tindrà una amiga i una casa
si senyora molt i vol venir algun dia.
Mª Antònia Cabré.
Companya de la Begoña .
7 comentarios
begonya -
Isabel Sánchez Jordà -
Quan baixava del tren, la Bengonya i el seu "taxista particular" m'esperaven per anar fins a l'escola. Semblaven les reines del poble amb aquell "Mercedes".
Cada día ens preparava el berenar: un cola-cao, una infusió, un te...Què voleu?- ens preguntava.
Un dia em va convidar a dinar i em va regalar un llibret d'Intermón.Vam parlar molt i crec que mai he conegut una persona tan forta,valenta i generosa. Quan passo per moments difícils, penso en la Begonya i em dic, si ella ha seguit endavant, tu també.
Un petó per la Bengonya i un altre per la Maria Antònia,una dona molt ferma.
Isabel
Agapito -
- Mira Agapito aquesta és la Begonya.
Així va ser com ens vam conéixer. Després no vam tornar a coincidir. Jo vaig marxar de Sant Vicents el curs següent i vaig venir a Vilafranca. Molts anys després enraonant amb algú de Sant Sadurní va comentar que havia vingut una nova mestra que es deia Begonya i que havia estat a l'Hospitalet.
Efectivament era aquella Begonya que havia conegut 15 anys enrera.
La nostra relació mai no va ser continuada ni intensa, només quan de tant en tant les dues escoles feiem activitats conjuntament. Era el moment d'intercanviar aventures.Però el que és cert és que sempre ens va causar, tant als meus companys com a mi, una agradable impressió; el seu gest sempre amable,serè i amb cara de bona gent.
Rep de tots els teus amics de l'Ecola de Vilafranca una entranyable abraçada.
Mercè Comellas Pons -
Un teu company m'ha donat l'oportunitat de participar amb aquestpetit escrit en el teu acomiadament.
Begonya sé que has fet de MESTRA d'ADULTS amb molta professionalitat i il·lusió. Per tant quedarà la teva emprempta a l'escola i en cadascun dels teus alumnes. FELICITATS I GRÀCIES!
María Curado -
Carmen Aguila -
Elena Aguila -