AQUESTA ES LA BEGOÑA
Aquesta és la Begoña Ferreiro Aláez. Una mestra dEducació dAdults que, ja jubilada fa anys, marxa cap a altres terres de Catalunya. I nosaltres, companys i companyes de lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia que la hem conegut al llarg de molts anys, volem obrir aquest espai perquè tothom que vulgui, lhagi conegut o no, pugui afegir el comentari que desitgi.
La Begoña Ferreiro Alaez va néixer al 1931 a la ciutat basca de Baracaldo, i acabada la Guerra Civil sen va a viure amb la seva família a Madrid, on passat els anys coneixerà al Fermin Valverde amb qui contraurà matrimoni. A lany 1971 sinstallen a la Ciutat comtal, on aquell mateix any es queda vídua i amb vuit fills al seu càrrec. Malgrat aquesta circumstància es proposa posar-se a estudiar. Com que no té cap titulació (encara que sí una sòlida formació intellectual ) ha de començar per fer el batxillerat i per tant es matricula a linstitut Menéndez Pelayo, on cursa 3er i 4art de batxillerat en un any. Quant està a 5è es presenta a la prova de majors de vint-i-cinc anys i es admesa a la universitat .
Es matricula a la Escola de Magisteri de Sant Cugat i un cop acabada la carrera, el Jaume Botey la convenç perquè es dediqui al món de leducació dadults i així comença a treballar a la Escola dAdults de Can Serra, de LHospitalet, quan aquesta encara era a un local de la parròquia. Per ser més a prop de la feina trasllada la seva residència a lHospitalet i com no podia ser daltra forma, participa activament en la vida social i cultural del barri de Can Serra.
Des daquí participa en tot el moviment reivindicatiu daquells anys, (finals dels anys 70); i molt activament a les lluites per aconseguir Escoles dAdults dins la Coordinadora dEscoles dAdults.
La seva implicació a partir daquell moment amb lEducació dAdults ha sigut una constant de la seva vida.
A finals dels anys 80, cansada de la vida de ciutat, demana una excedència de dos anys i els aprofita per viatjar per Amèrica del Centre i del Sud ( Cuba, Perú ... ) i en arreglar la casa que es va comprar a Sant Pau dOrdal, a lAlt Penedès.
Acabada lexcedència sinstalla a la casa i sincorpora, el curs 1990/91, com a mestra a lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia, on molts de nosaltres lhem coneguda.
A meitat daquesta dècada una greu malaltia cardiovascular la va apartar de la docència i la va abocar a una jubilació anticipada.
Des daleshores sha convertit en una collaboradora habitual de lEscola, baixant cada setmana en taxi, per fer tot allò que fos necessari pel centre.
Ara, les circumstàncies familiars lobliguen a deixar-nos per marxar a viure a Súria, amb una de les seves filles.
Desitjaríem que les persones que la heu conegut, o que simplement penseu que el seu esforç al llarg de la seva vida per tirar endavant sola els seus vuit fills i estudiar i fer de mestra dAdults es molt meritori; i que voleu dir-li alguna cosa escrivíssiu als Comentaris el que vulgueu.
Ho podeu fer aquí mateix, o sota els escrit de cadascú dels actuals professors de lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia, i que reflecteixen els moments en que la hem conegut.
La Begoña Ferreiro Alaez va néixer al 1931 a la ciutat basca de Baracaldo, i acabada la Guerra Civil sen va a viure amb la seva família a Madrid, on passat els anys coneixerà al Fermin Valverde amb qui contraurà matrimoni. A lany 1971 sinstallen a la Ciutat comtal, on aquell mateix any es queda vídua i amb vuit fills al seu càrrec. Malgrat aquesta circumstància es proposa posar-se a estudiar. Com que no té cap titulació (encara que sí una sòlida formació intellectual ) ha de començar per fer el batxillerat i per tant es matricula a linstitut Menéndez Pelayo, on cursa 3er i 4art de batxillerat en un any. Quant està a 5è es presenta a la prova de majors de vint-i-cinc anys i es admesa a la universitat .
Es matricula a la Escola de Magisteri de Sant Cugat i un cop acabada la carrera, el Jaume Botey la convenç perquè es dediqui al món de leducació dadults i així comença a treballar a la Escola dAdults de Can Serra, de LHospitalet, quan aquesta encara era a un local de la parròquia. Per ser més a prop de la feina trasllada la seva residència a lHospitalet i com no podia ser daltra forma, participa activament en la vida social i cultural del barri de Can Serra.
Des daquí participa en tot el moviment reivindicatiu daquells anys, (finals dels anys 70); i molt activament a les lluites per aconseguir Escoles dAdults dins la Coordinadora dEscoles dAdults.
La seva implicació a partir daquell moment amb lEducació dAdults ha sigut una constant de la seva vida.
A finals dels anys 80, cansada de la vida de ciutat, demana una excedència de dos anys i els aprofita per viatjar per Amèrica del Centre i del Sud ( Cuba, Perú ... ) i en arreglar la casa que es va comprar a Sant Pau dOrdal, a lAlt Penedès.
Acabada lexcedència sinstalla a la casa i sincorpora, el curs 1990/91, com a mestra a lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia, on molts de nosaltres lhem coneguda.
A meitat daquesta dècada una greu malaltia cardiovascular la va apartar de la docència i la va abocar a una jubilació anticipada.
Des daleshores sha convertit en una collaboradora habitual de lEscola, baixant cada setmana en taxi, per fer tot allò que fos necessari pel centre.
Ara, les circumstàncies familiars lobliguen a deixar-nos per marxar a viure a Súria, amb una de les seves filles.
Desitjaríem que les persones que la heu conegut, o que simplement penseu que el seu esforç al llarg de la seva vida per tirar endavant sola els seus vuit fills i estudiar i fer de mestra dAdults es molt meritori; i que voleu dir-li alguna cosa escrivíssiu als Comentaris el que vulgueu.
Ho podeu fer aquí mateix, o sota els escrit de cadascú dels actuals professors de lEscola dAdults de Sant Sadurní dAnoia, i que reflecteixen els moments en que la hem conegut.
21 comentarios
Begoña Ferreiro -
Un abrazo muy fuerte a todoas y todos.
Gemma -
Tinc ja molts anys, i les coses se'm comencen a oblidar. Quan he vist la teva foto i tot el que et diuen recordo una companya que a les assemblees i a les manifestacions sempre venia amb les agulles de fer mitja i anar fent gerseis. Ets tu?
em semble que em vas comentar que et jubilaries aviat, i que series la primera dels que érem a Adults a jubilar-te.
A mi encara em queda una temporadeta però voldria poder fer com tu, seguir integrada a alguna escola i poder treballar sense les imposicions que ara tenim per part de l'administració, poder fer classes com a "freelance" a la meva manera i tenir els alumnes que realment no esperen res més que disfrutar aprenent en lloc dels que esperen el "paperet" per poder promocionar a la feina.
un petó molt gros
Gemma
Marissi -
Bueno, ahora lo tengo mas fácil, subo a verte y te doy un abrazo. Hasta ahora!
Anònim -
que em vas demanar quan vas arribar a l'escola de Sant Sadurní.
Te'n recordes? Potser et queda molt lluny doncs d'això ja fa
una pila d'anys. Jo estava al despatx, de cop i volta vas
arribar i et vas sentar davant meu. ¿Cómo te llamas? ¿Hace
mucho que trabajas en Sant Sadurní? ¿Cómo son los alumnos...?
En un moment em vas fer un munt de preguntes. La veritat és que
estaves acostumada a un altre tipus d'alumnes més compromesos
socialment, donc venies d'una escola d'Adults de
l'Hospitalet "Can Serra", però mica en mica et vas fer amb
l'escola, els alumnes i amb les mestres que en aquells moments
erem dues treballant.
Quants records agradables! Sortides, setmanes culturals...La
teva presència era imprescindible. El teu somriure obert, les
teves paraules de firmesa donant consells, la teva força i
energia per totes les coses, van fer que moltes persones
ara et dediquem un espai en el teu homenatge.
Lurdes Valdevira -
Reflexionando en el tiempo me doy cuenta que lo que me atraía de ti era tu visión "yóguica" de la vida que se reflejaba, cómo no! en tu forma de enseñar.
Begoña, un achuchón muy fuerte y que te vaya bonito!
Lurdes
Mª Rosa Nogales Montoya -
Gràcies per estar amb nosaltres i formar part d'aquesta gran família que és l'educació d'adults.
Espero que la nova etapa que comences sigui una nova aventura en la que puguis fer totes aquelles coses que el dia a dia no ens permet de portar a terme.
No ens coneixem, però et dessitjo tota la sort del món, sembla que t'ho mereixes, no?
Maria Rosa Nogales Montoya
2005.06.07 12:33 email: mnogale4 (arroba) xtec.net
Angel Corral -
Yo conocí a Begoña en la Escuela de Adultos de Sant Sadurní, hace tres o cuatro cursos, venía cada tarde de los jueves y hablaba, hablaba...
Lo que más me impresionó era esa facilidad asombrosa para conversar, su facilidad para expresarse y las historias tan especiales que contaba.
A partir de entonces nos hemos ido viendo de vez en cuando, y sus "tertulias" siguen siendo muy atractivas.
Un abrazo muy fuerte.
Angel.
2005.06.05 10:23
Nuria Noguera -
Sóc la Núria Noguera del CFA la Garrotxa.
Gràcies per haver-nos donat aquest espai obert i per haver fet aquest reconeixement a una persona tan entranyable com la Bego.
A reveure.
Escola d'Adults Martorell -
Concepción Mart´n Muñoz -
Espero,parecerme un poquito a tí.
CONCHITA
RAFAEL Y CARMAN -
Hemos pasado momentos muy buenos y vamos a hacerlos mejores en el futuro.
Muchos besos.
RAFA Y CARMEN
Iñigo -
No sé si te acordarás de mi. Soy profesor del AFA Sant Pere de Ribes. Nos conocimos brevemente en una comida con los compañeros de Vilafranca. Estuvimos charlando un poco, porque nos une el hecho de ser vascos. Bueno, sólo quiero saludarte y desearte muy buena suerte en esta nueva etapa de tu vida.
Un beso,
Iñigo
Núria Ferran Augé -
Et volem donar les gràcies per dedicar tant del teu temps a l'ensenyament i et volem desitjar molta sort en tot el que facis d'aquí en endavant, te la mereixes!!
Juan José Conesa -
Soy Juanjo (Can Serra, 1978 y 1979). No sé si te acordarás de mí, pero -desde luego- yo sí que me acuerdo de ti... Me he acordado muchas veces desde que te perdí de vista en el 80, cuando me concedieron plaza en Cornellá. Todo lo que he leído en las otras intervenciones me reafirma la gratísima memoria tuya que de aquellos días me quedó. Me alegra profundamente volver a saludarte y saber que todo este tiempo has seguido siendo lo que eras: esforzada maestra, buena amiga y generosa compañera. Muchos besos, camarada.
Helena Soriano Pons -
Un beso Begoña, me acuerdo mucho de vosotras y de lo feliz que fui en Sant Sadurní.
Helena Soriano Pons -
Escola de sant Cugat -
Una abraçada,
Andrea
Eduard Carrillo i Valdívia -
Quan vaig arribar, a la dècada dels vuitanta, a l'Escola d'Adults Santa Eulàlia de l'Hospitalet,com a professor, la Victòria ens va presentar i vàrem realitzar algunes tasques plegats. Tinc un molt bon record humà de tu.
Una abraçada.
Eduard
CFA Santa Eulàlia
mari carmen cañadas -
Suena a tópico pero es la pura verdad, y así es como lo siento.
Si aún te preguntas,¿quién será esta mujer?
Pistas: teatro,Arturo Fernández,yo sentada a tu lado y tú contándome todas las novedades que van a componer esta siguiente etapa de tu vida.
Tu exalumna Mari.
anna rius alfonsell -
Puri -